miércoles, 1 de julio de 2015

El olivo / L'olivera

El olivo de siglos que aguanta las tormentas. Que se mueve tranquilo cuando escucha la voz del viento. Vive en la pendiente desde los tiempos inmemoriales. Retuerce su tronco áspero en su lucha por sobrevivir en la vida.
Un pintor se acerca y monta un caballete. Coloca el lienzo. Prepara los lápices y los pinceles. Mira el olivo una y otra vez y lo imita con sus pinturas. Desde la tierra hasta las ramas de más arriba.
Luego llega el poeta y se sienta enfrente. Prepara su pluma y su papel. Una mirada cómplice en un silencio que acompaña.
Después de pensar un rato se pone a escribir. Es importante que el olivo rime con el paisaje. Pero le cuesta escribir los años de un tronco hueco y retorcido.
Así el olivo, este día de verano, quedó pintado y escrito. Como tantas veces en su vida.
Pero ni el pintor ni el poeta supieron reflejar el aire que le envuelve. Ni el aroma que desprende. Ni la sabiduría que trasmite. Ni tampoco el sosiego de su ancianidad.
Sólo unas pinceladas y unas líneas de quietud en la pendiente que llega hasta el mar. Salud.  
 
 
L'olivera de segles que aguanta les tempestes. A les possessions de la costa Nort. Amb cases grans, olivars i tafona. Que es mou tranquil-la quan escolta la veu del vent.
Viu en una pendent des dels temps immemorials. Retorça el seu tronc aspre en una lluita per sobreviure a la vida. Oli i olives.
Un pintor s'acosta i munta un cavallet. Col·loca el llenç. Prepara els llapis i els pinzells. Mira l'olivera una vegada i un altre i l'imita amb les seves pintures. Des de la terra fins a les branques de més amunt.
En acabar les feines una rentada de mans i una mica a la cara per llevar la suó.
Després arriba el poeta i s'asseu davant. Prepara la seva ploma i el seu paper. Una mirada captivadora en un silenci que acompanya. Després de pensar una estona es posa a escriure.
És important que l'olivera rimi amb el paisatge. Però li costa escriure els anys d'un tronc buit i retorçat. Així l'olivera, aquest dia d'estiu, va quedar pintada i escrita. Com tantes vegades en la seva vida.
Però ni el pintor ni el poeta van saber reflectir l'aire que l'envolta. Ni l'aroma que desprèn. Ni la saviesa que transmet. Ni tampoc el sossec de la seva ancianitat.
Només unes pinzellades i unes línies de quietud en la pendent que arriba fins al mar. A aquestes hores del capvespre i molt aprop d'un dels miradors de l'Arxiduc. Gairebé sol post. Salut.