He cremat les paraules.
Les que no vols escoltar.
I els sentiments que no vols sentir.
I els sentiments que no vols sentir.
El vent ha llevat el fum i l'olor.
No vui guardar recorts.
Perque ja no em fan compañía.
I mentres tú, dormint,
No puc evitar el meu patiment.
Saps que t'estimava.
Aquest hivern han plogut llàgrimes.
Sent l'olor de la terra homida.
L'angoixa de no veure papallones
n'hi de sentir cantar els gorrions.
Horabaixa vora el mar.
Les muntanyes ocres al darrera.
El sol a punt de tocar l'aigua.
I l'enyorança que no em deixa alenar.
Ja ni el mar em dona condol.
Ja ni el mar em dona condol.
Demà començarem de bell nou.
Ara mateix he bufat l'espelma.
Vull el silenci i la foscor de la nit.
Viuré com un viatjer solitari.
Caminant pel desert de la vida.